Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 6022/5Darrera versió: 21.12.2022

Títol

Verb lluir: amb -eix- o sense? 

lluu o llueix?, lluï o llueixi

Resposta

Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment. Ara bé, el significat del verb canvia segons el model de conjugació que segueixin.

Quan el verb lluir es fa servir amb el sentit de 'tenir reflexos lluminosos', es conjuga sense l'increment -eix- (lluu, lluen, lluï...). Per exemple:

Les cuques de llum lluen en la foscor.
La lluna lluu dalt del cel.


 

En canvi, es fan servir les formes amb l'increment -eix- (llueix, llueixen, llueixi...) quan lluir té els significats següents:

  • 'Fer-se notar, fer goig':

    El ram de flors del racó llueix molt
    .
    Amb aquesta camisa els pantalons nous no llueixen.

  • 'Mostrar a la vista de la gent':

    No llueix tot el que sap.
    No cal que et compris roba tan cara si després no la llueixes
    .

  • 'Sortir airós', també amb un sentit irònic (usat pronominalment):

    T'has preparat molt per fer aquesta presentació; espero que t'hi llueixis.
    Sempre s'hi llueixen: quan toca recollir s'esfumen.
  • 'Algú, mostrar el seu talent':

    La Maria es llueix molt tocant el piano.

    Aquests cuiners es llueixen amb els plats que preparen.

 

Classificació

Categoria
Morfologia
Abreviacions